Quan parlem d’un procediment d’adopció, les persones acostumen a pensar en adopcions nacionals o internacionals. En concret, un infant o adolescent de fora del nucli familiar de la persona adoptant i que, arran d’aquest procediment, passarà a ser legalment el seu fill o filla. O bé, en casos d’acolliments preadoptius, on ja hi ha una previsió i una intencionalitat d’adopció en relació amb l’infant o adolescent acollit i (quasi) nul·les possibilitats de retorn amb la família biològica.
Tanmateix, hi ha d’altres formes d’adopció. En concret, les adopcions entre parelles. La normativa catalana regula la constitució de l’adopció, a l’article 235-39 fins a l’article 235-43 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (popularment conegut com el Codi Civil família català).
D’acord amb l’article 325-32 del mateix text legal, es poden adoptar els fills i les filles del cònjuge o parella estable de la persona adoptant. És a dir, la normativa, aplicable tant a parelles heterosexuals com a parelles homosexuals, parteix del concepte de família entenent com a tal una parella formada per dues persones. En aquests casos, si una de les dues persones té un fill o filla, l’altra persona podrà iniciar un expedient d’adopció, sempre que, o bé es tracti d’una parella casada o siguin una parella estable. Recordem que l’article 234-1 estableix que s’és una parella estable si es dona una d’aquestes tres situacions: hi ha una convivència que dura més de dos anys, es té un fill o filla en comú o si la relació està formalitzada en escriptura pública.
Abans d’endinsar-se en aquest procediment, òbviament, cal tenir en compte les conseqüències d’aquest. Un procediment d’adopció, una vegada finit, no es pot desfer. La persona adoptant passa a tenir els mateixos drets i deures que el progenitor o progenitora no adoptant (en la majoria dels casos, per filiació biològica). En cas de separació, si aquesta és conflictiva, no es podrà intentar que la persona adoptant tingui menys visites o menys drets amb el seu fill o filla al·legant que es tracta d’una filiació adoptiva. En aquest sentit, cal tenir molt clar que la filiació adoptiva s’equipara en drets i deures a la filiació biològica.
L’adopció es constitueix per resolució judicial (article 235-39). Caldrà que la persona adoptant i la persona a adoptar (si ja ha complert 12 anys) donin el seu consentiment davant l’autoritat judicial (article 235-40). També cal el consentiment del progenitor/a de la persona a adoptar. (article 235-41 b). Finalment, l’autoritat judicial també haurà d’escoltar (no recavar consentiment, però sí escoltar) als fills i filles de la persona adoptant, si n’hi ha, en cas que hi hagi convivència. (article 235-43 c).
És interessant el mandat legal de l’article 235-50, on s’estableix l’obligació d’informar el fill o filla adoptat sobre l’adopció “tan aviat com aquest tingui prou maduresa o, al més tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta informació sigui contrària a l’interès superior del menor”.
L’article 235-33 regula la possibilitat d’adopció de persones majors d’edat o d’una persona emancipada. Els requisits, en el supòsit que estem analitzant; que és l’adopció del fill o filla de la meva parella, són una convivència ininterrompuda de la persona a adoptar i la persona adoptant des d’abans d’haver complert els 14 anys.
Finalment, la normativa estatal que regula el procediment és la Llei 15/2015, de 2 de juliol de Jurisdicció Voluntària. L’article 33 de l’esmentada llei, estableix que seran competents els jutjats del domicili de l’adoptant. L’article 34 estableix el seu caràcter preferent i fixa com a preceptiva la intervenció del Ministeri Fiscal. Però no la d’advocat i procurador, tanmateix, és altament recomanable per la possible complexitat d’aquest.
La persona adoptant haurà de presentar un detallat escrit al jutjat sol·licitant l’adopció i aportant tota la documentació acreditativa. A més, la normativa, a l’article 36, també preveu que serà necessari el consentiment davant la figura del Secretari Judicial, tant de la persona adoptant com de l’infant a adoptar; en casos que tingui més de 12 anys. Es recavarà, també, l’assentiment del progenitor/a de l’infant a adoptar. En casos de menys de 12 anys l’infant pot ser escoltat.
Per a finalitzar, es tracta d’un procediment de vital transcendència vitalment en les vides de totes les persones implicades. Per aquesta raó, és important que tant el progenitor/a, com la persona adoptant i l’infant (especialment si té més de 12 anys, on caldrà el seu consentiment) coneguin les conseqüències no només emocionals, sinó també les legals que se’n derivaran d’aquest.