Quan parlem d’un procediment d’adopció, les persones acostumen a pensar en adopcions nacionals o internacionals. En concret, un infant o adolescent de fora del nucli familiar de la persona adoptant i que, arran d’aquest procediment, passarà a ser legalment el seu fill o filla. O bé, en casos d’acolliments preadoptius, on ja hi ha una previsió i una intencionalitat d’adopció en relació amb l’infant o adolescent acollit i (quasi) nul·les possibilitats de retorn amb la família biològica.

Tanmateix, hi ha d’altres formes d’adopció. En concret, les adopcions entre parelles. La normativa catalana regula la constitució de l’adopció, a l’article 235-39 fins a l’article 235-43 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (popularment conegut com el Codi Civil família català).

D’acord amb l’article 325-32 del mateix text legal, es poden adoptar els fills i les filles del cònjuge o parella estable de la persona adoptant. És a dir, la normativa, aplicable tant a parelles heterosexuals com a parelles homosexuals, parteix del concepte de família entenent com a tal una parella formada per dues persones. En aquests casos, si una de les dues persones té un fill o filla, l’altra persona podrà iniciar un expedient d’adopció, sempre que, o bé es tracti d’una parella casada o siguin una parella estable. Recordem que l’article 234-1 estableix que s’és una parella estable si es dona una d’aquestes tres situacions: hi ha una convivència que dura més de dos anys, es té un fill o filla en comú o si la relació està formalitzada en escriptura pública.

Abans d’endinsar-se en aquest procediment, òbviament, cal tenir en compte les conseqüències d’aquest. Un procediment d’adopció, una vegada finit, no es pot desfer. La persona adoptant passa a tenir els mateixos drets i deures que el progenitor o progenitora no adoptant (en la majoria dels casos, per filiació biològica). En cas de separació, si aquesta és conflictiva, no es podrà intentar que la persona adoptant tingui menys visites o menys drets amb el seu fill o filla al·legant que es tracta d’una filiació adoptiva. En aquest sentit, cal tenir molt clar que la filiació adoptiva s’equipara en drets i deures a la filiació biològica.

L’adopció es constitueix per resolució judicial (article 235-39). Caldrà que la persona adoptant i la persona a adoptar (si ja ha complert 12 anys) donin el seu consentiment davant l’autoritat judicial (article 235-40). També cal el consentiment del progenitor/a de la persona a adoptar. (article 235-41 b). Finalment, l’autoritat judicial també haurà d’escoltar (no recavar consentiment, però sí escoltar) als fills i filles de la persona adoptant, si n’hi ha, en cas que hi hagi convivència. (article 235-43 c).

És interessant el mandat legal de l’article 235-50, on s’estableix l’obligació d’informar el fill o filla adoptat sobre l’adopció “tan aviat com aquest tingui prou maduresa o, al més tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta informació sigui contrària a l’interès superior del menor”.

L’article 235-33 regula la possibilitat d’adopció de persones majors d’edat o d’una persona emancipada. Els requisits, en el supòsit que estem analitzant; que és l’adopció del fill o filla de la meva parella, són una convivència ininterrompuda de la persona a adoptar i la persona adoptant des d’abans d’haver complert els 14 anys.

Finalment, la normativa estatal que regula el procediment és la Llei 15/2015, de 2 de juliol de Jurisdicció Voluntària. L’article 33 de l’esmentada llei, estableix que seran competents els jutjats del domicili de l’adoptant. L’article 34 estableix el seu caràcter preferent i fixa com a preceptiva la intervenció del Ministeri Fiscal. Però no la d’advocat i procurador, tanmateix, és altament recomanable per la possible complexitat d’aquest.

La persona adoptant haurà de presentar un detallat escrit al jutjat sol·licitant l’adopció i aportant tota la documentació acreditativa. A més, la normativa, a l’article 36, també preveu que serà necessari el consentiment davant la figura del Secretari Judicial, tant de la persona adoptant com de l’infant a adoptar; en casos que tingui més de 12 anys. Es recavarà, també, l’assentiment del progenitor/a de l’infant a adoptar. En casos de menys de 12 anys l’infant pot ser escoltat.

Per a finalitzar, es tracta d’un procediment de vital transcendència vitalment en les vides de totes les persones implicades. Per aquesta raó, és important que tant el progenitor/a, com la persona adoptant i l’infant (especialment si té més de 12 anys, on caldrà el seu consentiment) coneguin les conseqüències no només emocionals, sinó també les legals que se’n derivaran d’aquest.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *